MAMUT

Una dona lesbiana, emportada pel desig de ser mare, abandona la ciutat per aïllar-se en un mas: es veu com un mamut, instintiva, resistent, sempre amenaçada pels homes.

De l'autora finalista de l'International Booker Prize arriba Mamut. La seva protagonista és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?

Se’n va. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t’alimenten o t’amenacen. L’instint treballa, la consciència s’esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris.

Mamut és la tercera ala d’un tríptic que inclou Permagel i Boulder. ¿De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d’imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.



“El título de la novela es una metáfora de la protagonista, que se ve a sí misma como un animal fuerte, capaz de soportarlo todo y muy poderoso, aunque la autora recuerda que los mamuts estaban 'en el punto de mira' de los humanos de la época, que hacían batidas para cazarlo” a Europa Press

“A Mamut, Baltasar insisteix en alguna de les temàtiques dels dos llibres anteriors –per alguna cosa formen un tríptic– la maternitat, l’aïllament i solitud, la supervivència, reconstruir-se, adaptar-se, o no, als espais físics i vitals…, tot narrat amb la força expressiva, empeltada de poesia, a què té acostumats els seus lectors” Lluís Llort a El Punt Avui

“En relació amb l’estructura del llibre, Baltasar admet que 's’adapta' al que 'necessita' la protagonista. Així doncs, considera que era 'inconcebible' escriure Mamut de la mateixa manera que Permagel” al Diari de Girona

“La Baltasar desmunta el secret no del gènere sinó del patriarcat: desmunta la subordinació i la subalternitat. Ambdós personatges refereixen a la humanitat, i són complets, no complementaris” Brigitte Vasallo al Diari Ara

“Una manera efectista de descriure Mamut és dir-ne que és una versió feroç i brutalista de Thoreau” Pere Antoni Pons a l’Ara Llegim

“La prosa d’Eva Baltasar continua farcida d’imatges, algunes tan ben trobades que t’hi quedaries a viure, però n’hi ha tantes que a estones tens la sensació d’entrebancar-t’hi. Per contra, els lectors poden trobar a faltar la dosi de trama que ajudaria a digerir unes accions que desconcerten” Eva Piquer a l’Ara Llegim

“L’Eva Baltasar és boníssima perquè a través de la seva literatura ens porta a uns llocs incòmodes dels quals no volem sortir” Natza Farré al Diari Ara

“La novel·la connecta amb els Drames rurals més durs, i també amb La infanticida, que tant va escandalitzar els contemporanis de l’escriptora de l’Escala. Avui, Mamut, pot escandalitzar? La literatura té capacitat encara de fer-ho?” Roser Porta a Bondia.ad

“La casa de Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor, 2022), sembla un mas robat: 'Les parets estan brutes i els terres són plens de brossa: insectes morts, brins d’herba seca, sorreta. Hi ha sis habitacions plenes de llits i calaixeres, sembla l’hotel d’un western…'” Àlex Milian a El temps